Els punts culminants de la divisòria d’aigües són: el Pla de la Calma (1350 m) i el Tagamanent (1055 m) al Montseny; La Mola (1100 m) i el Montcau (1035 m) a Sant Llorenç de Munt; Tibidabo (512 m) a Collserola i El Corredor (634 m).
La major part dels cursos de la Conca del Besòs neixen a la part meridional de la serralada Pre-litoral configurant una xarxa de drenatge asimètrica, l’eix principal de la qual està format pels cursos fluvials del Congost i Besòs, al que s'hi uneix per el marge esquerra el Mogent i per el marge dret el Tenes, la Riera de Caldes i el Ripoll. La longitud acumulada dels rius i rieres més importants de la conca és de 530 Km.
Riu/Riera |
long. (km) |
|
| Vilamajor | 12,5 |
|
| Cànoves | 17,3 |
|
| Vallromanes | 6,1 |
|
| Mogent | 31,4 |
|
| Martinet | 8,7 |
|
| Avencó | 14,2 |
|
| Vallcàrquera | 4,1 |
|
| Congost | 43,0 |
|
| Tenes | 28,0 |
|
| Caldes | 22,6 |
|
| Sec | 13,5 |
|
| Collserola | 11,1 |
|
| Sant Cugat | 10,2 |
|
| Ripoll | 39,2 |
|
| Martorelles | 5,2 |
|
| Besòs | 17,7 |
|
La conca té un règim hidrològic típicament mediterrani amb uns cabals d'estiatge molt baixos, de l'ordre de 2m³/seg. a la desembocadura, que s'arriben a multiplicar més de 1.000 vegades amb les tormentes de tardor.
La conca és deficitària en recursos
hidráulics. Importa del sistema Ter-Llobregat les dues terceres
parts de l’aigua que consumeix.
S'hi
troben dos aqüífers importants: La cubeta de la Llagosta i
el Delta del Besòs amb una capacitat aproximada de 110 Hm³.
Tot i ser una conca petita presenta una gran diversitat d’hàbitats, amb tres ambients clarament diferenciats:
- la muntanya, que envolta la conca amb espais d’interès natural (Collserola, Sant Llorenç de Munt, els Cingles de Bertí, el Montseny i la Serralada litoral).
- les planes del Vallès, amb una important i continuadament creixent implantació urbana i industrial, i
- la desembocadura, que té un caire totalment urbà dins l’àrea metropolitana de Barcelona.
L’activitat agrícola que va ser predominant fins la dècada dels 60, ocupant la major part del sòl disponible, ha deixat pas a la indústria, que poc a poc ha anat ocupant el sòl dedicat a l’agricultura, especialment el de regadiu i en particular el situat prop dels rius.
El tipus d’indústria instal·lada a la conca és molt variat, hi són representants gairebé tots els sectors, en particular el químic, metal·lúrgic, plàstics, pell, tèxtil, materials de construcció, paper, alimentació, etc., amb quasi 10.000 establiments potencialment contaminadors.
És lloc de pas d’importants vies de comunicació que es situen vora els rius, amb les línies de tren Barcelona-Puigcerdà i Barcelona-La Jonquera, l’autovia C-17 i l’autopista A-7.
La Conca del Besòs és la més habitada de Catalunya, amb més de 2 milions d’habitants que en són tributaris.
Tornar a capçalera
Última Actualització: 12/02/2009