Recuperació d'espais del medi fluvial del riu Besòs

La recuperació d'espais es realitza al medi fluvial del Besòs des de la confluència Mogent - Congost fins al riu Ripoll.

Els criteris que fonamenten l’activitat de recuperació d'espais de ribera desenvolupada pel Consorci són:

Fotografia del riu Tenes
El manteniment i l’increment de la biodiversitat d’espècies animals i vegetals autòctones, determinaran la millora de la qualitat ecològica de l’entorn fluvial.

La creació de zones i corredors biològics que connectin els
diversos espais d’interès natural que emmarquen la conca.

La dignificació i recuperació per al lleure i d’us públic de zones ara degradades.

La recerca de solucions per a mantenir/incrementar les capacitats de desguàs de les lleres sense endurir ni malmetre el seu entorn.
Riu Tenes
(Bigues i Riells)



Les principals actuacions realitzades fins al moment han estat:


Pla director dels espais fluvials

El Pla Director dels espais fluvials de la Conca del Riu Besòs, és el document marc que ha de servir durant els propers anys per a la recuperació del rius de la Conca del Besòs i que retornin al seu estat natural.

 
Veure les línies estratègiques d’aquest Pla Director (Format PDF)
Pla director dels espais fluvials


Projecte bàsic de recuperació mediambiental de l’entorn fluvial del riu Besòs

Aquest estudi és la proposta d’actuacions per a la recuperació mediambiental del riu Besòs. L’àmbit del present projecte inclou l’entorn fluvial del Besòs des de la confluència Mogent - Congost fins al Ripoll i l’entorn dels afluents de primer ordre fins 500 metres aigües amunt dels respectius desguassos.

Fotografia de la Riera de Caldes al seu pas per Caldes de Montbui

Riera de Caldes
(Caldes de Montbui)



Projecte bàsic de recuperació mediambiental de l’entorn fluvial del Mogent.

Aquest estudi és la proposta d’actuacions per a la recuperació mediambiental del riu Mogent des del seu naixement fins al seu desguàs. Aquest projecte es subdivideix en 5 projectes d’àmbit global i 17 d’intervenció en el riu Mogent.

 
Projecte bàsic de recuperació mediambiental de l'entorn fluvial del riu Congost.

Aquest estudi és la proposta d’actuacions per a la recuperació mediambiental del riu Congost
i de les seves rieres adjacents. Aquest projecte bàsic està integrat per tres trams bàsics, alt, mig i baix que alhora es desglossen en diferents projectes.
 
Projecte bàsic de recuperació mediambiental de l’entorn fluvial del riu Tenes.

Aquest estudi és la proposta d’actuacions per a la recuperació mediambiental del riu Tenes des de la seva capçalera fins al seu desguàs al riu Besòs. Aquest projecte es subdivideix en 6 projectes d’àmbit general i 14 projectes d’intervenció en l'espai fluvial del riu Tenes.
 
Projecte bàsic de recuperació mediambiental de l’entorn fluvial de la riera de Caldes i riera Seca.

Aquest estudi és la proposta d’actuacions per a la recuperació mediambiental de la riera de Caldes i de la riera Seca des de la seva capçalera fins al seu desguàs al riu Besòs, està desglossat en unes propostes d'actuació que es troben recollides en unes fitxes constructives.

Estudi recomanacions per les modificacions del planejament urbanístic municipal per la incorporació de la delimitació de zones inundables i amb el desenvolupament del Pla Director dels espais fluvials de la conca del Besòs.

L'Estudi concreta les Modificacions del Planejament general que s'esdevinguin de l'aplicació de les propostes generals d'actuacions en planejament contingudes en el document del Pla Director:

- L'anàlisis del planejament vigent, amb el recull i grafia del planejament en una franja suficient per la comprensió de les propostes, recollint els sectors o zones en la seva totalitat, i incorporant la normativa vigent.
- L'expressió i anàlisis de l'estat actual d'execució del planejament, indicant les dades d'aprovació de la figura, l'execució de la urbanització i de l'edificació.
- Grafiat de les zones inundables.
- Confrontació i comparació de l'estat actual, el planejament i l'afectació de zona inundable.

Plànol Santa Eulàlia (Format PDF)


Pla de Rehabilitació dels camins fluvials de la Conca del riu Besòs

Aquest Pla de Rehabilitació dels camins fluvials de la Conca del riu Besòs recull les actuacions de rehabilitació i/o de construcció de camins fluvials i itineraris dins la Conca del riu Besòs que permetin l'acostament dels ciutadans i l'aprofitament a nivell recreatiu i educatiu. Es tracta d'apropar el ciutadà al medi fluvial, posant-lo en contacte amb la història i el patrimoni cultural, socioeconòmic i econòmic dels rius i rieres de la conca i alhora recuperar zones de bosc/vegetació de ribera.

 

Conservació i neteja de lleres

Fotografia de la Riera de Vallserena al seu pas per Llinars del Vallès
Riera de Vallserena
(Llinars del Vallès)

Els objectius de la conservació i neteja de lleres són els següents:

a) Recuperar la capacitat hidràulica de la llera

b) Desbrossada selectiva de la vegetació

  • Potenciació de les plantes autòctones adaptades al medi hídric.
  • Eliminar les plantes al·lòctones.

c) Retirada de runes i andròmines

d) Detecció de problemes

  • Sortides de claveguerams no connectats.
  • Ocupacions de lleres (reblerts de runes, tanques etc...)
  • Construccions il·legals.

La campanya de l’any 2001 es varen netejar 56 km de lleres.
La campanya de l’any 2002 es varen netejar 101 km de lleres.
La campanya de l’any 2003 es varen netejar 80 km de lleres.

La campanya de l'any 2004 es varen realitzar actuacions puntuals de neteja, íntegrament finançades pel Consorci.
La campanya de l'any 2005 es varen realitzar actuacions puntuals de neteja, íntegrament finançades pel Consorci.
La campanya de l'any 2006 es varen realitzar actuacions de neteja cofinançades pel Consorci i els Ajuntaments d'Aiguafreda, Cardedeu, Granollers, La Garriga, La Roca del Vallès, Mollet del Vallès, Santa Eulàlia de Ronçana i Vilanova del Vallès.
La campanya de l'any 2007 es varen realitzar actuacions de neteja i restauració cofinançades pel Consorci i els Ajuntaments de Balenyà, Granollers, Martorelles, Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i Sant Antoni de Vilamajor. Així mateix es va restaurar un tram de la Riera de Cànoves al seu pas per Cardedeu amb el cofinançament de l'Agència Catalana de l'Aigua i el Consorci.






 

Durant la campanya de l’any 2008 es varen realitzar actuacions de neteja i restauració cofinançades pel Consorci i l’Ajuntament de Centelles en un tram del riu Congost, Ajuntament de Granollers en un tram del riu Congost en el seu t.m., amb l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor es va realitzar una neteja en la riera de l’Alfou i amb l’Ajuntament de Tagamanent es realitzaren tasques de neteja i restauració al riu Congost dins el seu t.m.

Així mateix s’han realitzat el treballs de recuperació d’un antic meandre del riu Tenes a Lliçà d’Amunt en que s’ha recuperat un espai inundable d’una hectàrea d’extensió, eliminat espècies al•lòctones i replantació d’espècies autòctones adaptades al medi hídric. Aquests treballs de restauració han estat cofinançats per l’Agència Catalana de l’Aigua.
Fotografia de la plantació del meandre del riu Tenes
Fotografia de la restauració de la riera Martinet
Restauració de la desembocadura de la Riera Martinet al riu Congost amb eliminació d’espècies al•lòctones i amb la replantació d’espècies autòctones. Així mateix s’han eliminat espais d’horta marginal.
Aquesta restauració ha estat cofinançada per l’Agència Catalana de l’Aigua.
Restauració del riu Congost al seu pas pels municipis de Montmeló i Montornès del Vallès amb eradicació de canya americana principalment, extracció del rizoma, així com d’altres espècies al•lòctones. Per a la restauració d’aquest tram de riu s’han utilitzat tècniques de bioenginyeria com les mantes de fibra de coco, fiber-rolls, feixines etc.. amb l’objectiu de restituir la naturalitat del riu.
Fotografia feines de desbrossat al riu Congost
Fotografia de la riera de Gallecs
En la restauració de la bassa de Can Salvi a Gallecs, s’ha procedit a la reparació de les obres de captació de les aigües de la riera de Gallecs, eradicació de la canya americana, desbrossat i reconstrucció del talús amb tècniques de bioenginyeria que separa la riera de la bassa.
Plantació de 400 arbres al llarg dels camins fluvials del riu Tenes i de la Riera Seca en el municipi de Parets del Vallès.
Fotografia de feines de replantació d'arbres del riu Tenes


Recuperació del patrimoni històric associat al riu

Fotografia del pou de glaç restaurat de Can Gurri a Lliçà de Vall
El Consorci ha realitzat treballs de restauració del patrimoni històric associat al riu com són els pous de glaç de Can Gurri a Lliçà de Vall. Aquesta restauració ha consistit principalment en la neteja de la cúpula, neteja dels interiors del pous, així com de les intrusions de les arrels de la vegetació dels voltants.

Aquests treballs han tingut la col•laboració de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Lliçà de Vall i l’empresa INIBSA.
Pou de glaç de Can Gurri
(Lliçà de Vall)


Parc fluvial del Besòs

Situat a la part baixa del riu Besòs en els municipis de Barcelona, Sta. Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac. Els objectius del parc són la millora de la qualitat ambiental i paisatgística de la llera, millora de l’afluent de l’EDAR Montcada mitjançant la implantació d’un tractament terciari basat en la regeneració de zones humides, millora de la capacitat hidràulica del riu, aprofitament pel lleure de determinades zones de la llera del riu.

Custòdia d'espais fluvials

A pesar de la forta pressió antròpica a que han estat sotmesos els espais fluvials de la Conca del Besòs encara existeixen llocs en que la natura no ha estat destorbada i que mantenen un bon nivell ecològic. El Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs ha posat en marxa un pla de custòdia per tal de preservar aquests racons de la nostra conca i que puguin perdurar tal com estan. Senzillament significa tenir cura dels nostres espais fluvials.
Fotografia del Riu Besòs al seu pas per Santa Coloma de Gramenet
Riu Besòs
(Santa Coloma de Gramenet)


Estat ecològic.- ÍNDEX FBILL

L'índex FBILL es l'índex biològic basat en macroinvertebrats. Aquests organismes, amb la seva presència o absència, ens donen molta informació per poder determinar la qualitat biològica del sistema, atès que reflecteixen la qualitat de l'aigua durant un cert període de temps, ja que actuen com a monitors constants d'aquesta qualitat pel sol fet que el curs d'aigua és el seu hàbitat natural.


Podeu trobar més informació
aquí

Tornar a capçalera

 

Última Actualització: 03/02/2009